acvic_cat

Jornada Adoberies. La mirada de l'arquitecte

2010-03-03T08:09:00.000-08:00

12 i 12 de mar� de 2010

Direcci�: Ferran Blancafort i Meritxell Inaraja

El temps actua i fa que sigui inevitable i necessari intervenir sobre el patrimoni constru�t, unes actuacions que porten, es vulgui o no, edificacions del passat a la contemporane�tat.

Com hauria de ser aquesta intervenci�? A quines raons hauria de respondre? Com s'hauria de fer la integraci�, a la contemporane�tat, d'unes edificacions que han perdut el seu �s? Quina a de ser la formalitzaci�?

Hi ha molts col�lectius que tenen interessos diversos en el patrimoni que representen les Adoberies de Vic, des de la propietat, fins als col�lectius de salvaguarda del patrimoni, fins al Gremi d'Adobers, etc. El Col�legi d'Arquitectes i ACVIC. Centre d'Arts Contempor�nies volen propiciar un debat per respondre a les qu?estions esmentades, des de la subjectivitat i la lateralitat que d�na una mirada estrictament arquitect�nica i art�stica.

Diferents professionals de l'arquitectura, de reconeguda traject�ria professional, donaran la seva opini�, amb la voluntat d'enriquir el debat i fomentar l'inter�s arquitect�nic de les futures intervencions.

Per a m�s informaci�: descarregar arxiu

MORE STORE / TALLAS

2010-02-17T10:57:00.000-08:00

Ana �lvarez-Errecalde

Del 26 de febrer al 22 de mar� de 2010
Inauguraci�, 26 de febrer a les 20 hores

MORE STORE/TALLAS �s un projecte art�stic que combina la instal�laci�, la fotografia i el v�deo, en una botiga on m�s de quaranta cossos de dones de diferents or�gens, edats i consitucions f�siques s'exhibeixen en forma de vestits.

MORE STORE/TALLAS incita a refelxionar sobre el valor del cos en funci� de par�metres arbitraris com s�n el MADE IN (pa�s d'origen) l'est�tica, proposa la confusi�/comprensi� de situar-se en la pell de l'altre i ironitza sobre el valor que tenim com a indivius dins dels par�metres mercantils.

On s�n les claus?

2009-12-18T08:23:00.000-08:00

de Toni Casassas

Documental amb Maria Forga, professora d'�tica periodistica de la UVic i la Fundaci� Centre M�dic Psicopedag�gic d'Osona.

Dimecres, 30 de desembre a les 19 h
Presentaci� del taller de cine La Nau, realitzat durant l'any 2008/2009, amb usuaris de la Fundaci� Centre M�dic Psicopedag�gic d'Osona i del documental On s�n les claus?

Territoris de fricci�

2009-11-16T09:28:00.001-08:00

Del 4 de desembre de 2009 al 17 de gener de 2010

Exposici� comissariada per Miquel Bardagil

Una mirada des de la col�lecci� d'art contemporani del Museu d'Art Jaume Morera de Lleida

Valeriano L�pez | Francesc Ruiz | Pauline Fondevila | Javier Pe�afiel | Karmelo Bermejo | Dion�s Escorsa | La Ribot | I�aki �lvarez | Daniel Garc�a And�jar | Al�cia Framis

Organitza:
ACVIC. Centre d'Art
Ajuntament de Vic
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci�
H.Associaci� per a les Arts Contempor�nies
Museu d'Art Jaume Morera
Ajuntament de Lleida

Amb la col�laboraci� de:
Centre d'Art la Panera

Per m�s informaci�: descarregar arxiu.pdf

Jornada Vic Espai P�blic

2009-11-05T11:18:00.000-08:00

Divendres, 13 de novembre de 2009

Direcci�: Ferran Blancafort i Meritxell Inaraja

Aquest projecte s'inclou en el programa ARTWORK'09 de la Diputaci� de Barcelona i est� subvencionat pel programa de Projectes Innovadors d'acord amb l'Ordre TRE/337/2008 i patrocinat pel Servei d'Ocupaci� de Catalunya i cofinan�at pel Fons Social Europeu.

Activitat gratu�ta pr�via inscripci� per correu electr�nic a l'adre�a info@acvic.org. Adjuntar una c�pia digitalitzada del DNI.

Organitza:
Ajuntament de Vic
ACVIC. Centre d'Art Contemporani
Escola d'Art i Superior de Disseny
Diputaci� de Barcelona

Amb la col�laboraci� de:
H.Associaci� per a les Arts Contempor�nies

Per m�s informaci�: vic espai public.pdf

Convocat�ria per a la direcci� d'ACVIC. Centre d'Art Contemporani

2009-10-20T04:04:00.000-07:00

El termini de presentaci� d'inst�ncies a aquest lloc de treball ser� de deu dies naturals, a comptar des del dia seg�ent a la publicaci� d'aquest edicte en el Butllet� Oficial de la Prov�ncia.

Document adjunt bases_director_acvic.pdf

CATALITZADORS

2009-06-26T08:18:00.000-07:00

Invitaci� en pdf

Catalitzadors
Accions Reversibles
Exposici� del 4 de juliol al 18 d'octubre de 2009
Projecte comissariat per Ramon Parramon

AMAST�/CASI TENGO 18. DINAMIK(TT)AK [2006 - projecte en proc�s]
JORDI CANUDAS. 916 dies. Mercat i Mem�ria_Mercat de Sant Antoni [2007 - projecte en proc�s]
SANTIAGO CIRUGEDA/Recetas Urbanas. Rehabilitaci�n de poblado de infraviviendas - asentamiento gitano en As Ra�as [2007 - projecte en proc�s]
JOSEP-MARIA MART�N en col�laboraci� amb Alain Fidanza. La Maison de la N�gociation [2003-2004]
SINAPSIS.Trans_art_laboratori (2) En L'�mbit Sanitari. Amb Laia Sol�, Tanit Plana, Javier Rodrigo, Rachel Fendler i Mariola Bernal [2007 - projecte en proc�s]

Inauguraci�: dissabte 4 de juliol a les 20 h

Catalizadors |Accions Reversibles
Ramon Parramon

Catalitzadors �s una exposici� que es presenta tancant una trilogia entorn al projecte Accions Reversibles que es va iniciar el 2008. Accions Reversibles s'ha basat en experi�ncies que treballen a partir de la relaci� entre educaci�, art i territori com espai social, buscant a trav�s de la seva interacci�, maneres que reorienten la pr�ctica art�stica en el context contemporani. Les parts que han format part d?aquest projecte s�n un seminari internacional realitzat el passat novembre, co-dirigit amb Javier Rodrigo. Les l�nies generals giraven sobre tres elements interconnectats: els centres de producci� i creaci� contempor�nia, el treball pedag�gic i les xarxes de relaci�. Aquest seminari es va complementar amb un espai expositiu proposat com espai de documentaci� dels projectes que es van analitzar en el context del seminari.
Una segona part d'aquest conjunt proposat com Accions Reversibles �s la producci� d'un projecte del col?lectiu Platoniq. Goog, el Rastrejador �s el projecte que estan realitzant en el context de la ciutat de Vic amb l'objectiu de generar pol�tiques de re-aprofitament de coneixements i continguts, posant a prova l'adaptaci� de les xarxes socials d'Internet en l?espai f�sic de la ciutat. Aquest projecte es va iniciar el passat febrer i finalitzar� a l'octubre.
La tercera part consisteix en l?exposici� Catalitzadors. ACVic es troba en una fase inicial com Centre d?Art i a trav�s d'aquest cicle ha desenvolupat una activitat consistent a definir les seves l�nies estrat�giques de base, utilitzant diferents mecanismes per a desplegar la seva activitat: la formaci�, la producci� de projectes i l'exposici�. Accions Reversibles ha consistit a plantejar una reflexi� sobre la producci� art�stica contempor�nia que desenvolupa activitats educatives, que es relacionen amb elements espec�fics del territori i que requereixen d'una connexi� en xarxa per a portar-les a terme i comunicar-les.

Catalitzadors obre una via per a exemplificar com aquests tres ingredients (pr�ctiques art�stiques, accions educatives i territori) s�n barrejats amb diferents proporcions, i com a l'adaptar-los a diversos micro-llocs plantegen solucions i reaccions molt diverses. En qu�mica el catalitzador �s un element capa� d?accelerar o alentir una reacci� qu�mica, romanent aquest inalterat. En el tipus de pr�ctiques que aqu� es plantegen, els artistes, arquitectes, creadors o gestors culturals actuen de catalitzadors d?una situaci�, d?un espai habitat, d'un servei, o en definitiva de llocs que ens resulten comuns. Llocs que realitzen activitats que no solen estar vinculades a la creaci�, per� en ells batega una possibilitat o necessitat de reacci� detectada per aquests creadors. D'aquesta manera AMAST� ve realitzant un campus d?estiu per adolescents, en col?laboraci� amb altres artistes i amb metodologies art�stiques. La reacci� que promou �s activar el potencial creatiu dels joves i demostrar que l'art (creativitat) �s una eina i un mecanisme potent per a la formaci�. Jordi Canudas est� impulsant un projecte a partir de la rehabilitaci� del Mercat de Sant Antoni. Ha involucrant moltes persones que viuen o treballen en el barri, i ell �s un m�s. En aquest cas la reacci� pren forma en diferents �mbits a partir de les diferents fases del projecte, consitent en mecanismes que activen la participaci� i la representaci� d'aquest espai hist�ric com�. Josep-Maria Mart�n planteja un treball sobre la negociaci� de micro-conflictes que sorgeixen en la quotidianitat proposant un lloc ubicat en el barri Schoenberg de Fribourg para pactar i buscar solucions a aquests conflictes. Sinapsis activa una reflexi� sobre els processos de construcci� i disseminaci� dels imaginaris vinculats al camp de la salut, a partir d'una investigaci� basada en casos d?estudi i dos projectes realitzats en el context espec�fic de l?Hospital de San Pau de Barcelona amb treballs de les artistes Laia Sol� i Tanit Plana. Aquest treball busca articular altres representacions del sistema sanitari, incloent-t'hi el propi lloc i el context del barri . En el cas de Santiago Cirugeda el projecte consisteix en un programa de rehabilitaci� de 19 vivendes d?autoconstrucci� en el poblat d'As Ra�as (A Coru�a). El programa inclo�a la formaci� dels habitants per a implicar-se en les tasques d?autoconstrucci�. El mateix poblat ja s?havia constru�t a partir de l'autoconstrucci�, el projecte planteja aprofitar aquest potencial per derivar-lo en un proc�s educatiu.
S�n projectes que actuen de catalitzadors, en aquest cas per�, no s�n catalitzadors purs ja que en la seva ess�ncia i a partir de la reacci� que provoquen, tamb� queden afectats. El projecte forma part de la reacci�.

QUAM09

2009-06-04T00:32:00.000-07:00

El Relat de l'Art
Dir. Andr�s Hispano

EL RELAT DE L'ART tractar� com s'ha contemplat el m�n de l'art des de l'audiovisual, el treball de l'artista i la seva repercussi� en el p�blic. Per�, sobretot, es plantejar� la possibilitat d'obrir noves estrat�gies en aquest terreny. Per a aix�, comptarem amb cr�tics i realitzadors que treballen en aquest camp, i es programaran t�tols de refer�ncia, cinematogr�fics i televisius, amb els quals esperonar iniciatives que puguin abordar una escena art�stica m�s diversa i complexa que mai.

Descarregar programa en pdf

DISSABTE, 4 DE JULIOL
Mat�
El relat de l'art
Andr�s Hispano (realitzador i comissari independent)

Davant del taller digital
Jorge Lu�s Marzo (cr�tic d'art i comissari independent)

Tarda
El cinema pensa l'art
Gonzalo de Lucas (cr�tic i programador de cinema) i N�ria Aildelman (programadora de cinema)

DIUMENGE, 5 DE JULIOL
Mat�
En el soterrani cat�dic
Fernando de Felipe (guionista i catedr�tic de la Universitat Ramon Llull)

Eloq��ncia del soroll, efic�cia del silenci
Lul� Martorell (realitzadora)

Tarda
Davant la llegenda
Carles Guerra (cr�tic d'art)

Des de l'artista
Antoni Mar� (escriptor)

TALLER Del 6 al 10 de juliol
El relat de l'art. Un taller de divulgaci� al segle XXI
F�lix P�rez-Hita (assagista i realitzador) i Andr�s Hispano (realitzador i comissari independent)

CONVIDATS AL TALLER:
Marcel Pi� / Estampa (dissenyador gr�fic)
Isaki Lacuesta (director de cinema)
Manel Barrios (realitzador de televisi�)
Lul� Martorell (realitzadora)
Frederic Amat (artista)

Fes com si...

2009-04-17T00:40:00.000-07:00

Fes com si... Exposici� comissariada per Anna Palomo

del 17 d'abril al 7 de juny de 2009

Montse Cortadellas, Marta Gr�cia, Mia Guiteras, Enric Pladevall, Tere Recarens, Montsita Rierola,Kenneth Russo i David Ymbernon

Mostra vinculada a la jornada Art i joc organitzada per l'�rea d'Educaci� Infantil de la Facultat d'Educaci� de la Universitat de Vic i ACVIC.

Proposta educativa
Juguem amb Art i joc
del 17 d'abril al 7 de juny de 2009

Jornada Art i joc
8 de maig de 2009 de 9 a 18 h
II Jornades d'Art i inf�ncia: Art i joc 2009. Veure el programa complert.

Inauguraci�: divendres 17 d'abril a les 20 h

Montserrat Cortadellas. Comport MKI

El goog / El rastrejador. Projecte de Platoniq

2009-02-20T10:33:00.000-08:00

Accions Reversibles. Projectes El goog / El rastrejador. Projecte de Platoniq

Del 27 de febrer al 17 de maig de 2009.

El goog / El rastrejador �s el projecte que Platoniq desenvolupa per acvic.

Com buscar i recollir informaci� a la teva ciutat?
Com localitzar els recursos que poden ser compartits entre la poblaci�?
Com trobar gent amb interessos en com�?

Platoniq presentar� a Vic el seu projecte "El goog". Aquest "rastrejador" generar� pol�tiques de re-aprofitament de coneixements significatius, �tils, en vies de desaparici� o re-apropiats, tant a zones urbanes com rurals. L'objectiu de la intervenci� a Vic �s posar a prova l'efic�cia de les xarxes socials d'Internet a l'hora d'aplicar-les al context local f�sic de la ciutat. Per mitj� de tallers, jocs i accions amb jovent, gent gran i grups tem�tics, s'establiran analogies sobre totes aquestes noves formes d'auto-organitzaci� a l'espai ciutad�.

Tots els projectes de Platoniq treballen en formes actives de mediaci�, noves aportacions a la definici� de cultura i la participaci�. Exemple d'aix� fou l'experi�ncia del projecte Burn Station (literalment, "estaci� de cremat"), un projecte creat al 2003 que consisteix en un sistema de distribuci� de continguts copyleft a espais p�blics. Els participants escolten, seleccionen i copien gratu�tament la m�sica de m�s de 40 segells discogr�fics independents d'Internet. Guanyador de premis internacionals de cultura digital a Berl�n i M�xic, Burn Station compta avui amb m�s de 80 estacions repartides en Europa i Am�rica Llatina.

Altre antecedent d'El goog �s Banc Com� de Coneixements, una plataforma de recerca, desenvolupament i innovaci� social (R+D+i), una eina metodol�gica per generar xarxes d'intercanvi de coneixements a la ciutat. A BCC els participants comparteixen informaci�, eines o coneixements aplicats als Mercats d'Intercanvi, on s'hi posa en pr�ctica el model de producci� coordinada col�lectiva del programari lliure per mitj� de les din�miques de cooperaci�, documentaci� del proc�s i responsabilitat distribu�da entre els participants. Des de la seva creaci� al 2006, BCC ja ha arribat a Barcelona, Cambridge, Casablanca, Lisboa i Linz.

ACCIONS REVERSIBLES. Espai de documentaci� i projectes

2008-10-31T10:11:00.000-07:00

Accions Reversibles. Espai de documentaci� i projectes

Del 9 de novembre de 2008 al 9 de febrer de 2009

Projectes:
AulAbierta (Granada), El gran Pollo de la Alameda (Sevilla), El Museu de la Mem�ria (Paranapiacaba, Brasil), documenta 12 Advisory Board (Kassel), Docklands Community Poster Project and Cascade (Londres), IDENSITAT (Calaf/Manresa), QUAM (Vic-Montesquiu), Tower Songs (Dublin).

Amb la participaci� d'Aulabierta (Jos� Daniel Campos i Pablo P�rez), Lilian Amaral, Santiago Barber, Jes�s Carrillo, Rika Colpaert, Fernando Hern�ndez, Herman Labro, Loraine Leeson, Carmen M�rsch, Ailbhe Murphy, Ramon Parramon, Javier Rodrigo, Rubia Salgado, Wanda Wieczorek.

ACCIONS REVERSIBLES. Seminari sobre art, educaci� i territori

2008-10-08T22:17:00.001-07:00

Vic 7 i 8 de novembre
Descarregar programa en PDF

Inscripci�

Aquest seminari es planteja sota el t�tol Accions Reversibles a partir de la relaci� que s'estableix entre educaci�, art i territori. Constitueix una reflexi� sobre la producci� art�stica contempor�nia que desenvolupa activitats educatives que es relacionen amb especificitats del territori i que requereixen d'una connexi� en xarxa per dur-les a terme i comunicar-les.

Sovint, des de la mirada art�stica, la pedagogia ha estat relegada a aportar un valor complementari a la producci� cultural, amb el perill de degradar o disminuir la seva qualitat i posici� cr�tica. Des de la vessant educativa i d'acci� social, el treball de l'artista es considera, sovint, poc obert a la col�laboraci� en projectes educatius o d'intervenci� comunit�ria en contextos i institucions locals. Aquest seminari pret�n plantejar que aquestes visions contraposades no anul�lin la capacitat de definir nous escenaris i posar en evid�ncia que han estat superades per projectes que actuen d'una manera renovadament cr�tica cap aquest tipus d'actituds.

Si la pedagogia consisteix en la producci� d'experi�ncies, coneixements i valors amb els recursos que tenim al nostre abast, si aquests recursos es vehiculen a trav�s de la producci� art�stica i es posen en relaci� amb viv�ncies sorgides des del context, la producci� de coneixements, valors i experi�ncies pot generar pol�tiques culturals i aprenentatges basats en processos col�lectius.

Des d'aquest punt de partida i com a camp d'acci� experimental, la relaci� art-pedagogia no persegueix educar a trav�s de l'art, ni buscar nous p�blics per a l'art, ni cercar difer�ncies entre l'espai institucional i l'espai autogestionat; consisteix a generar situacions en les quals es possibiliti experimentar amb la transmissi� i l'intercanvi de coneixements i experi�ncies, investigar en la producci� art�stica i utilitzar t�cniques i mitjans que permetin comunicar-ho i vehicular-ho a trav�s de la incorporaci� o revitalitzaci� de din�miques socials. �s possible aix�?

Les l�nies generals sobre les quals es fonamentar� el seminari pivoten sobre tres elements interconnectats: els centres de producci� i creaci� contempor�nia, el treball pedag�gic i les xarxes de relaci�.

Accions reversibles planteja el concepte de reversibilitat com a la condici� en qu� tots el elements que hi actuen hi s�n presents amb diferents graus de depend�ncia rec�proca. L'enginyeria reversible o inversa consisteix a obtenir la informaci� d?un producte accessible al p�blic amb la finalitat de determinar de qu� est� fet, saber com funciona i poder reorganitzar-lo amb nous continguts. Constitueix, en ess�ncia, un proc�s per a innovar que sovint s'aplica al software o al disseny de producte. En l'�mbit que ens ocupa es planteja la seg�ent q�esti�: De quina manera es poden analitzar per separat els tres components: -art, pedagogia i territori- per despr�s reorganitzar-los en seq��ncies que prenguin sentit? Com podem reorganitzar-los per a dissenyar projectes o, per qu� no, pol�tiques culturals?

Els projectes i propostes que en aquest seminari es presenten, plantegen relacions entre la pedagogia i l'art, institucions i agents culturals submergits en el teixit social. Instituci� i valor cultural no es troben en posicions antag�niques sin� que cada vegada m�s lluiten per conquerir �mbits propis, negocien per compartir possibles espais. Centres de creaci� contempor�nia i projectes autogestionats cerquen espais comuns. Aquest creuament, per tant, se'ns presenta com a possibilitat de col�laborar, cooperar i treballar en projectes educatius, no com a fruit d'una tensi� bipolaritzada. �s per aix� que el seminari planteja en la seva temporitzaci� una progressiva gradaci� entre projectes, institucions i centres d'art, analitzant les accions reversible que se'n deriven d'aquest proc�s d'intercanvi en determinats contextos locals.

Objectius
Con�ixer possibilitats d'actuaci� i obrir un debat sobre les noves formes de producci� cultural contempor�nia i les seves relacions amb les institucions educatives i socials.
Comprendre i analitzar la tasca de producci� cultural des del desenvolupament de pol�tiques culturals i activitats educatives.
Repensar les noves formes de producci� de cultura i coneixement contemporani sota el prisma de les noves formes de pedagogia cultural, cultura visual i educaci� art�stica.
Reflexionar sobre el nou paper dels centres de producci� i els centres d'art contemporani en relaci� amb el treball de desenvolupament local, la relaci� amb col�lectius i els treballs en xarxa com a formes de pedagogia i pol�tica cultural en acci�.

Continguts
La pedagogia cultural, el treball col�laboratiu amb artistes, la cultura visual i l'educaci� art�stica: models per a una pedagogia cultural contempor�nia.
El treball en xarxa i les pr�ctiques col?lectives com a formes de pol�tica cultural.
Les pol�tiques culturals pensades per a interactuar amb contextos socioculturals espec�fics.
La tasca dels centres de producci� en relaci� amb les noves formes de producci�, col�laboraci� i difusi� cultural a trav�s d'accions educatives.
La producci� i articulaci� cultural com a acci� educativa, analitzant estrat�gies de participaci� i negociaci� entre les institucions culturals, centres de producci� i usuaris.

Destinataris
Educadors, artistes, gestors culturals, t�cnics municipals de cultura.
Estudiants d'art, gesti� i desenvolupament cultural comunitari, treball social, pedagogia, magisteri.

ACCIONS REVERSIBLES. Jornada sobre la producci� cultural, l'educaci� i el treball en xarxa

7 de novembre 2008

10.30 h Benvinguda i introducci� al seminari per Ramon Parramon i Javier Rodrigo, directors de les jornades.

11.00 h Carmen Morsch i Rubia Salgado. (Linz)
Maiz o Documenta XII, per exemple. Entre el llarg i curt termini en les relacions (de poder) entre institucions art�stiques i contextos locals
Carmen Morsch �s artista, investigadora i educadora, directora de l'Institut -investigaci� per a l'educaci� de l'Art (IAE) a la University of the Arts de Zurich. Investigadora del projecte d?educaci� Documenta XII a Kassel 2007.
Rubia Salgado �s co-fundadora i membre de l'equip de Maiz. Impulsa i treballa en diferents projectes en l'�mbit de l'educaci� i el treball cultural. Tamb� �s escriptora i activista compromesa en el camp de la pol�tica cultural.

12.00 h Lilian Amaral. (Sao Paulo)
Mediacions, art contemporani i construcci� social. Experi�ncies en contextos espec�fics de Brasil.
Artista audiovisual, investigadora i promotora. Doctorada en Arts Visuals per la Universitat de Sao Paulo. Comiss�ria de la Casa de la Memoria. Directora del Projecte Museo Abierto: la Ciudad como Museo y el Museo como Pr�ctica Art�stica.

13.00 h Ailbhe Murphy (Belfast)
Tower Songs a Fatima Mansions: Coordenades critiques per a una comunitat basada en la producci� cultural.
Artista visual que ha treballat de forma extensa en el context de la pr�ctica col�laborativa i comunit�ria. Actualment, des de la Universitat d'Ulster Belfast , investiga sobre les pr�ctiques art�stiques col�laboratives i els processos de regeneraci� urbana a la ciutat de Dublin. �s co-fundadora de Vagabond Reviews, una plataforma interdisciplin�ria per al comprom�s social i la pr�ctica art�stica cr�tica.

16.00 h What> Herman Labro i Rika Colpaert (Brussel�les)
Hist�ries des de What>, espai de trobada per a la cultura visual.
Herman Labro �s director de Kunstbank i Rika Colpaert en forma part de l'equip. Ambd�s s�n investigadors visuals.

17.00 h Fernando Hern�ndez (Barcelona)
De qu� parlem artistes i educadors quan diem que fem projectes art�stics amb finalitat pedag�gica.
Professor d'educaci� de les arts i la cultura visual a la Universitat de Barcelona. Co-director del Centre d'Estudis sobre el canvi de la cultura i la educaci� al Parc Cient�fic de la Universitat de Barcelona.

18.00 h Taula rodona amb els participants
Pedagogia cultural i treball educatiu al segle XXI
Moderada per Javier Rodrigo, investigador i educador d'art, coordinador de l'equip educatiu de l'Associaci� per a Joves Teb, membre de la xarxa Arbitrari i professor convidat al m�ster de 'Projectes i Estudis de la Cultura Visual de la Universitat de Barcelona'.

8 de novembre 2008

11.00 h Loraine Leeson (Londres)
Creativitat d?anada i tornada. Projecte Cascade.
Artista i directora de cSPACE a la University of East London on �s investigadora convidada. Des de finals de 1970 el seu treball ha estat comprom�s amb comunitats que treballen al voltant de temes de regeneraci� urbana, utilitzant l'art i els media per a incidir en el domini p�blic.

12.00 h Aula abierta (Granada)
Autogesti� de programes educatius per a contextos socioculturals propers, entre la universitat i el barri.
Aulabierta �s una experi�ncia de disseny i construcci� d'una comunitat d'aprenentatge autogestionada formada per un grup dif�s vinculat a la Universitat de Granada. �s una iniciativa de l'associaci� AAAbierta.

13.00 h Santiago Barber (Sevilla)
Entre les pr�ctiques de cooperaci� social i la producci� creativa.
Des de la producci� art�stica i comunicativa comparteix experi�ncies amb diferents moviments socials en el marc de processos de regeneraci� urbana i autorganizaci� social.

16.00 h Jes�s Carrillo (Madrid)
Vells i nous models d'interpretaci� p�blica a les institucions art�stiques i culturals contempor�nies. Marcs ideol�gics i possibilitats cr�tiques.
Cap del Departament de Programes culturals del Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia. Investigador en art i cultura contempor�nia.

18.00 h Taula rodona amb els participants
Producci� reversible entre art i espai social.
Moderada per Ramon Parramon. Artista, director d'IDENSITAT i co-director del M�ster en Disseny P�blic a Elisava-UPF

Lloc

2008-10-08T04:01:00.001-07:00

Centre d'Arts Contempor�nies. Vic
C. Sant Francesc, 1 08500 Vic -Barcelona | tel ++34938853704 |e-mail: info@acvic.org

Ver mapa m�s grande

En proc�s

2008-09-19T22:58:00.000-07:00

El Centre d'Art i Creaci� Contempor�nies de Vic es troba en proc�s. L'art vinculat als procesos educatius i al context social pot generar �mbits de producci� oberts a l?experimentaci�, a l'intercanvi i a la producci� de coneixement. Aquesta relaci� entre art, activitat educativa i espai social, es pret�n com a element de debat que impulsa tant els aspectes de producci� i d'interacci� amb el teixit social, com els de visibilitat i comunicaci� de projectes.