ACVIC Centre d'Arts Contemporànies

APAMAR. GRÀFIQUES, MÈTRIQUES I POLÍTIQUES D'ESPAI

24.03.2011 - 05.06.2011

Inauguració: 24.03.2011 a les 19,30h
Lloc: ACVic. Sant Francesc,1. Vic 

"Apamar. Gràfiques, mètriques i polítiques de l’espai” és una selecció de propostes que des de les pràctiques artístiques, l’arquitectura, el disseny o l’activisme intervenen a la ciutat. Totes coincideixen a proposar alternatives a les formes més convencionals de representació de l’espai, a la manera d’interpretar-lo i de viure-hi.
Alguns dels treballs revelen situacions conflictives latents al territori i generen mapes que contribueixen a interpretar-les. D’altres es refereixen a processos socials autogestionats que utilitzen la cartografia per activar estratègies col·lectives, construir una xarxa i cercar sistemes alternatius per als ciutadans.
"Apamar” significa ‘mesurar a pams’, però també ‘conèixer a fons’. El fet de mesurar a pams, de tenir consciència de dominar una tècnica, una circumstància o una situació, comporta la necessitat de tenir un coneixement subjectiu del context. L’exploració del territori, la cartografia crítica, la selecció i la visualització de dades, el tractament de la informació o la construcció col·lectiva són aspectes que tenen a veure amb la subjectivitat i alhora amb la socialització de l’espai.
Els projectes participants en l’exposició, alguns ja tancats i d’altres en procés, tracten les diverses qualitats intrínseques dels mapes geogràfics; experimenten amb aquest mitjà aparentment convencional, fidels a alguns dels seus atributs principals com ara la precisió, la utilitat i l’objectivitat intencionada, i creen nous models des d’una perspectiva crítica, amb l’objectiu de proposar estratègies alternatives. Apareixen com a reacció a diverses situacions que demanen una reflexió i una resposta activa al seu voltant, que es materialitza mitjançant formats ben variats.
En conjunt, esdevenen eines clarament polítiques que serveixen per a assenyalar i visualitzar espais en una situació de conflicte i que, en determinats casos, activen processos col·lectius tot assajant noves tàctiques que permeten als ciutadans intervenir en l’articulació de l’espai social.
En aquest sentit, “Beirut: Mapping Security”, de Mona Fawaz, Ahmad Gharbieh i Mona Harb, analitza els nombrosos tipus de mesures de seguretat que s’han establert al municipi de Beirut com a conseqüència dels conflictes armats que el país ha anat vivint des dels anys 1970. El mapatge visual que presenta Sara Nelson Wright dels viatges de sis persones a Brooklyn, “Locations and Dislocation”, és una reflexió sobre els efectes de l’ennobliment i l’expansió urbanes. A “LRPT (La región de los pantalones tranfronterizos)”, el col·lectiu Torolab fa visible la mobilitat transnacional dels habitants de les ciutats de Tijuana i San Diego. Isaki Lacuesta i Isa Campo visiten “Llocs que no existeixen” i ens proporcionen una mirada sobre la realitat d’uns llocs que han desaparegut de Google Earth perquè són àrees protegides. “Geografie dell’Oltrecittà” i “Agroculture nomadi”, de Stalker / Primavera Romana, són projectes que generen i comparteixen el coneixement social i la sensibilització sobre les transformacions urbanes, mentre que “Guifi.net” a diverses ciutats espanyoles, “Mapeo colectivo” de Iconoclasistas a Buenos Aires i “Mapping the Commons, Athens” de Hackitectura.net ens impulsen a la participació amb l’objectiu de crear i compartir recursos comuns.

Aquesta exposició forma part del Programa Expo d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies, i és una proposta de Maral Mikirditsian, Ramon Parramon i Laia Solé.

Locations & Dislocation. [Sarah Nelson Wright]
Lloc:  Nova York
Locations and Dislocations és un projecte sobre la mudança. Descriu de manera creativa i subjectiva les persones que es desplacen de casa en casa en el medi urbà, arrossegades per les forces de la ciutat o les fluctuacions dels canvis a la vida. Aquesta energia del moviment, tant si és voluntari com forçat, és un component vital del paisatge urbà contemporani. El procés del projecte consisteix en compilar adreces actuals i antigues de persones, les raons per cada desplaçament (feina, amor, llum, aventura, seguretat, espai, preu,etc.), marcar aquests moviments sobre un mapa del lloc (Brooklyn, Nova York) i després eliminar el mapa de manera que queda una línia abstracte dibuixada.  El projecte cerca la poesia en aquestes dades personals, creant biografies abstractes de diverses persones tal i com elles es mouen a través de la ciutat. Revela les complexitats latents en una població mòbil i excava entorn les opcions i les forces que donen forma al trajecte d'un individu; alhora que facilita una documentació abstracta i la presència de persones que sovint és impossible de rastrejar en el teixit de la vida urbana.

LRPT (La región de los pantalones transfronterizos). [Torolab]
Lloc:  Tijuana-San Diego
Aquesta peça, essencial dins del projecte de Torolab, tracta sobre la identitat transfronterera, mostrant especial atenció a les interaccions urbanes que, en relació amb el context entre Tijuana i San Diego (Mèxic i Estat Units), es produeixen mitjançant el moviment i la disseminació. Per aquest treball, Torolab va dissenyar uns pantalons amb nombroses butxaques i compartiments secrets. L'ús d'aquesta peça de roba varia dràsticament en funció de si la vesteix un mexicà o un americà. Quan qui la porta és un ciutadà mexicà pot servir per portar el passaport, el visat electrònic, el telèfon mòbil, la càmera, diners, etc. Quan qui la porta és un ciutadà americà, donat que requereixen de passaport per creuar la frontera, ho poden utilitzar per ocultar medicaments com Zooloft o Viagra, la targeta de crèdit substitueix el visat electrònic, etc., convertint d'aquesta manera els pantalons transfronterers en un projecte artístic però també en un document d'etnografia urbana Al mateix temps, els pantalons incorporen GPS com dispositiu de seguiment, amb la idea de documentar la regió transfronterera amb nous sistemes cartogràfics. Cinc persones varen utilitzar els pantalons i la informació sobre els seus moviments varen ser enregistrats durant cinc dies mitjançant el GPS i un quadern de viatge. Les dades varen ser bolcades a programes CAD i 3D, amb l'objectiu de generar una visualització topogràfica i sintètica del moviment i alhora de les transaccions econòmiques derivades, depenent de l'estatus econòmic d'aquestes cinc persones. Els pantalons transfronterers esdevé un projecte artístic però també en un document d'etnografia urbana.

Llocs que no existeixen (Goggle Earth 1.0). [Isaki Lacuesta/Isa Campo]
Lloc: Diversos llocs
El projecte Llocs que no existeixen consisteix en una sèrie de retrats i filmacions d'espais reals d'Espanya, Colòmbia, Equador i Rússia, entre altres, que Google Earth amaga per tractar de llocs protegits (instal.lacions militars, camps d'entrenament, edificis governamentals, platges nudistes ...) o bé que han estat manipulats per l'especulació. Isaki Lacuesta i Isa Campo han visitat els llocs en teoria "desapareguts" del mapa per filmar la realitat i han preparat diverses fotografies i filmacions per tal de reivindicar la necessitat de continuar oferint una visió humana del nostre món, arran de terra, per recuperar una visió directa, sense falsos intermediaris.

Geografie dell'Oltrecittà | AgroCulture Nomadi [Stalker/PrimaveraRomana]
Lloc: Roma
Stalker proposa estratègies experimentals per intervenir a la ciutat i basades en pràctiques espacials i exploratives. Utilitzen tàctiques lúdiques, de convivència, que es relacionen amb l'hàbitat, els habitants i la seva cultura local. PrimaveraRomana és un projecte col·lectiu activat per Stalker amb la voluntat de generar i compartir coneixement social i consciència de canvi urbà. Compartint, cada vegada amb més persones, l'experiència de caminar de manera col·lectiva i cartografiar  els canvis en els territoris post-urbans de la Roma contemporània. A la primavera de 2009, amb el projecte es proposà una sèrie d'itineraris a Oltrecittà, acompanyada de diferents activitats. PrimaveraRomana també va impulsar AgroCulture Nomadi, un projecte de recol·lecta col·lectiva de productes alimentaris públics, aconseguint 32 litres de bon oli, envasat amb el nom d'Olio PU.RO. El 9 de gener de 2011, es va organitzar una recol·lecta de taronges amargues per a fer melmelada. Amb aquesta activitat es va voler denunciar l'explotació que pateixen des de fa anys els treballadors africans en els camps de Rosarno al sud d'Itàlia


Mapping the Commons, Athens. [Hackitectura.net]
Lloc: Atenes
Atenes, una metròpolis posfordista global, que actualment pateix una crisi econòmica, amb la presència periòdica de nombroses rebel·lions socials. La ciutat va ser l'objecte d'un taller de cartografia en el qual durant més d'una setmana van participar activament 30 persones entre arquitectes, activistes, artistes i realitzadors audiovisuals.  Es van emprar diverses estratègies de mapatge col·lectiu basades en el llenguatge audiovisual, el programari lliure i els wikis, a partir de la hipòtesi de construir una nova visió de la ciutat. Una ciutat on existeixen nombrosos grups que sovint lluiten contra l'estat i el capital, una mobilització que produeix riquesa comuna i genera vida social.
Aquesta visió ha pres la forma d'una videocartografía interactiva des d'un recorregut zenital sobre la metròpolis. Parcs ocupats i autogestionats, plataformes digitals per a l'intercanvi i reutilització d'objectes, les manifestacions al carrer, la xarxa sense fils comunitària amb més de mil nodes oberts a la ciutat, el programari lliure, el P2P, les festes que reclamen l'ús lliure dels carrers... Elements diversos que constitueixen la riquesa dels commons de la ciutat.


Beirut: Mapping Security. [Mona Fawaz/Ahmad Gharbieh/Mona Harb]
Lloc: Beirut
Beirut-Mapping Security és un projecte d'investigació en desenvolupament i una publicació en format revista editada per Mona Fawaz, Ahmad Gharbieh i Mona Harb, que es va iniciar dins de la xarxa internacional DIWAN, per participar en la Biennal d'Arquitectura de Rotterdam 2009-10. El conflicte armat normalitza la presència de les suposades mesures de seguretat en forma de barricades, control de carrers o soldats de l'exèrcit en la vida quotidiana de la ciutat. Aquest fenomen potser és un dels llegats de la guerra civil del Líban (1975-1990), l'ocupació Israeliana d'algunes parts del Sud del Líban (des de 1978), i el conflicte continu Arab-Israelià que han marcat la història actual del Líban. A Beirut, la seguretat associada amb aquests conflictes, ja sigui per protegir polítics importants i/o impedir violència *inter-comunitària, ha estat un aspecte latent del paisatge urbà que afecta clarament les pràctiques i moviments quotidians dels habitants de la ciutat. El desenvolupament recent d'una xarxa d'instal·lacions de luxe per a oci i compres ha establert una nova capa de seguretat, aquesta vegada per protegir als més rics de la ciutat. L'objectiu del projecte és iniciar un debat públic sobre la normalització de la seguretat com a element de l'administració urbana i sobre com aquesta nova narrativa d'amenaces i por altera profundament les pràctiques de cada dia.


Mapeo Colectivo. [Iconoclasistas, Julia Risler y Pablo Ares]
Lloc:  Buenos Aires
El Mapatge col·lectiu d'Iconoclasistas és una eina lúdica i creativa que facilita la construcció d'un relat comú, visible en la confluència de sabers dels participants sobre un suport comú. Els tallers permeten la realització de cartografies construïdes a partir de la conversa i socialització d'experiències, coneixements i parers. Pensats com a instàncies de construcció col·lectiva i participació oberta, permeten el coneixement de diverses realitats a partir de la memòria quotidiana i els sabers no especialitzats, condensant la informació en un espai horitzontal de trobada que apunta a elaborar sabers en un procés de relació i intercanvi amb uns altres. Una de les apostes d'aprendre a reflexionar i veure un territori (pensat no només geogràficament sinó com a espai social, cultural, econòmic, de subjectivitats) és la possibilitat de prendre distància d'ell per poder desxifrar connexions que no només donin eines per qüestionar problemàtiques instal·lades sinó que també brindin pistes per resoldre'ls. En aquest sentit la cartografia es concep com un procés en permanent mutació, com un punt de partida disponible a ser reprès per uns altres, com un dispositiu apropiat per a la reflexió i el canvi social que construeixi coneixement, potenciant l'organització i transformació col·lectiva.

Guifi.net
Lloc: Diversos llocs
Guifi.net és una xarxa de telecomunicacions, oberta, lliure i neutral que es vertebra a partir d'un acord d'interconnexió on cada participant al connectar-s'hi incrementa la xarxa i obté connectivitat. És una xarxa oberta perquè les dades de configuració es fan públiques de manera que qualsevol persona, empresa o administració pugui veure com està construïda la xarxa i, per tant, tingui la capacitat de millorar-la, mantenir-la i ampliar-la. És una xarxa lliure perquè no hi ha ningú que pugui imposar restriccions com limitar la velocitat o les prestacions. És una xarxa neutral respecte als continguts. Dins de la xarxa pot circular qualsevol contingut que algú necessiti. Mitjançant l'interconnexió entre seus, l'accés a Internet, els particulars, les empreses, les administracions i els operadors que vulguin poden aportar continguts. Guifi.net es basa en la importància de crear xarxes obertes i neutrals utilitzant la tecnologia sense fils o de fibra òptica, i persegueix la millora d'infraestructures en benefici de tots.

Imatges de l'exposició

Currículums

Sarah Nelson Wirght és artista i profesora. Treballa en projectes interdisciplinaris i sobre experiències urbanes, a través dels quals explora els canvis de la ciutat i investiga llocs per intervenir. Recentment ha creat  BROOKLYN MAKES, una vídeo instal·lació específica sobre manufacturació al nord de Brooklyn. El seu treball avarca una àmplia gama formal des del vídeo, el disseny poètic o la escultura interactiva, sempre amb un interès clar per aspectes socials. Ha exposat en diversos espais a la ciutat de Nova York com CONFLUX, The Center, PowerHouse ArtSpace, Art for Change i MoCADA, així com a la Mostra de Artes in San Paulo, Brasil. Ha cursat un BA in American Studies a Yale i un MFA en Integrated Media Arts a Hunter College. Imparteix classes sobre mitjans de comunicació a Hunter College, a NYU Polytechnic i a BRIC Media|Arts|Bklyn. [http://sarahnelsonwright.com]

Torolab va ser fundat en 1995 per Raúl Cárdenas Osuna a Tijuana BC, Mèxic. És un taller/laboratori d'estudis contextuals que identifica situacions o fenòmens d'interès; el resultat d'aquesta investigació reverteix a millorar la qualitat de vida de les persones. Els projectes es desenvolupen d'acord a les seves pròpies competències i la col·laboració amb altres artistes i experts en els camps d'estudi i investigació. Els temes desenvolupats fins ara van des de la investigació sobre la identitat de la regió fronterera, a l'habitatge i la seguretat en la construcció de la comunitat i la supervivència. Els rastres que queden arrel d'aquestes investigacions van des de coses com ara intervencions urbanes, projectes multimèdia, sistemes de construcció, unitats de supervivència a coses quotidianes com els mobles o la roba. [http://www.torolab.org]

Isaki Lacuesta / Isa Campo. El tàndem Isa Camp - Isaki Lacuesta, guionista i director respectivament, han realitzat la pel·lícula Los condenados (2009), premi de la crítica en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. També són coautors del documental La noche que no acaba (2010), estrenada en el passat festival de Sant Sebastià, i de la pel·lícula Los pasos dobles, un llargmetratge rodat en Mali al costat de l'artista Miquel Barceló, de propera estrena. En l'àmbit artístic, han realitzat junts les instal·lacions Luz Azul i Los cuerpos translúcidos (2008) ambdues mostrades a Artium (Museu d'Art Contemporani de Vitòria) en el marc de l'exposició Miradas al límite, el film-collage Una película de misterio  (2003) presentada a la Sala Metrònom de Barcelona, i la instal·lació "El retaule dels endevinacions"  (Bòlit, Girona, 2010).

Stalker/Primavera Romana. Stalker és un col·lectiu que realitza investigacions i activitats en el territori, posant especial atenció a les zones marginals i als espais urbans buits o abandonats en procés de transformació. Aquestes investigacions es desenvolupen en diversos nivells, entorn de viabilitat, la representació i els plans que es formulen per a aquests espais anomenats territoris actuals. Stalker és multidisciplinari: esdevé tutor, guia i alhora artista dels territoris actuals. Diferents facetes per afrontar l'aparentment indissoluble contradicció entorn de la possibilitat de la preservació a través de l'abandó, de la representació, de la percepció sensorial, del disseny, de la inestabilitat i la mutabilidad dels llocs. [http://www.osservatorionomade.net]

Guifi.net és una xarxa informàtica de telecomunicacions lliure, oberta i neutral, majoritàriament sense fils, amb més de 18.100 nodes, dels quals més de 12.000 estan operatius. La majoria d'aquests nodes es troben situats a Catalunya, encara que s'estan obrint noves zones en la resta de la Península Ibèrica. Els nodes de la xarxa són de particulars, empreses i administracions que lliurement es connecten a aquesta per poder accedir a una autèntica xarxa oberta de telecomunicacions, i fer-la arribar allà on manqui la infraestructura que d'una altra manera no serien accessibles als continguts . Els diferents nodes es van unint a la xarxa en un model d'autoprestació perquè tota la infraestructura és oberta explícitament per facilitar el coneixement de l'estructura, perquè es pugui avaluar el funcionament dels diferents trams i perquè cadascun pugui crear els trams nous que siguin necessaris. [http://www.guifi.net]

Hackitectura.net col·lectiu d'arquitectes, artistes, informàtics i activistes, dedicat a investigar i visualitzar els territoris emergents entre els espais físics i les dinàmiques socials i comunicacionales de la Xarxa. Fundat per Pablo de Soto, Sergio Moreno i José Pérez de Lama, col·laboren regularment amb altres col·lectius i projectes relacionats amb l'exploració i articulació de cartografies emergents de les relacions polítiques, socials, econòmiques i culturals en determinades zones geogràfiques, per intervenir a través de la construcció de noves arquitectures de la comunicació. [http://www.hackitectura.net]

Mona Fawaz és professora associada en Estudis Urbans i Planejament a la American University of Beirut. La seva recerca investiga les modalitats en les quals els habitants de renda baixa participen en la construcció de la ciutat. Orienta la seva investigació a través de dues vies principals: la construcció de les barriades més populars de la perifèries de les ciutats, des de la perspectiva històrica i contemporània, i  les negociacions que el seus habitats mantenen en les intervencions planificades a gran escala.

Mona Harb és professora associada en estudis urbans i ciències polítiques a la  American University of Beirut. Investiga sobre les polítiques de l'acció pública i la planificació urbana. Recentment està investigant sobre les geografies morals de l'oci a Beirut. És autora de Le Hezbollah à Beyrouth (1985-2000): de la banlieue à la ville, (IFPO-Karthala, 2010).

Ahmad Gharbieh. Creative Director at Mind the Gap design and communication agency. He teaches at the Department of Architecture and Design at the American University of Beirut. He specializes in mapping design and theory.

Ahmad Gharbieh. Director creatiu associat a l'agència de comunicació i dissenyMind the Gap. És professor al departament d'arquitectura i Disseny a la  American University of Beirut, especialitzat en teoria i disseny de mapes.

Iconoclasistas. [Buenos Aires] Col·lectiu que activa formes de qüestionament a l'hegemonia simbòlica i ideològica impulsant estratègies creatives de resistència alliberades dels límits que imposa la privatització dels coneixements. Els seus projectes s'estableixen com un laboratori de comunicació i recursos en xarxa, des d'on s'activen pràctiques comunicatives, articulades com alternativa a l'hegemonia simbòlica i ideològica capitalista. [http://www.iconoclasistas.com.ar]